Recuperació de dades a Barcelona

Què acostuma a ser. De vegades és cosa del sistema i es resol reinstal·lant, però quan la reinstal·lació falla a mitges o el bucle torna, gairebé sempre hi ha un component inestable a la placa. En qualsevol cas, el primer és posar a resguard el que hi ha a dins.

Què no fer mentrestant. No restauris des de l’ordinador abans d’haver-ho consultat: una restauració esborra el contingut i, si el problema és de placa, et quedes sense dades i amb l’avaria intacta.

Què acostuma a ser. Darrere de la mateixa imatge hi ha dos escenaris molt diferents. Un és de programari —una actualització que es va quedar a mitges, una partició feta malbé— i l’altre és de placa: alimentació que no s’aixeca, memòria que no respon, un xip que s’escalfa i talla. El primer que es fa és posar-lo en una font de laboratori i mirar quant corrent demana: un telèfon que no consumeix res i un que consumeix de més no tenen el mateix problema.

Què no fer mentrestant. No facis un restabliment de fàbrica ni esborris res des del mode de recuperació per «trencar el bucle»: si l’avaria és de placa et quedes igual, i a sobre ja no hi ha les fotos. En un Android l’emmagatzematge va soldat i xifrat contra aquell telèfon en concret, així que el que s’esborri d’allà no ho torna ningú. I no el deixis hores en un carregador ràpid a veure si reacciona.

Què acostuma a ser. Un Mac que no dona cap senyal en prémer el botó gairebé mai no és «programari». Sol ser alimentació: el carregador, la línia de càrrega o un component de la placa que impedeix que arrenqui la font interna.

Què no fer mentrestant. No provis carregadors prestats d’origen dubtós ni encadenis reinicialitzacions durant hores: si hi ha un curtcircuit, cada intent escalfa el mateix punt. I si a més s’ha mullat, no l’encenguis.

Què acostuma a ser. El Mac s’encén però no troba cap sistema amb què arrencar. Pot ser el disc, el sistema fet malbé o, als Mac amb l’emmagatzematge soldat a la placa, una fallada de la placa mateixa. Aquí l’urgent no és que arrenqui: són les dades.

Què no fer mentrestant. No reinstal·lis macOS ni facis servir la Utilitat de Discs per «reparar» o esborrar el disc: és la manera més ràpida de perdre per sempre el que encara es podia recuperar. Apaga’l i no l’encenguis més fins que algú miri el disc.

Què acostuma a ser. Un disc que deixa de muntar-se pot tenir una fallada lògica —una taula de particions feta malbé després d’una apagada, un sistema de fitxers trencat a mitja escriptura— o una de física: l’electrònica de l’SSD, cel·les exhaurides, la mecànica d’un disc de plats. Aquí el PC juga a favor, perquè l’emmagatzematge gairebé sempre va en un mòdul a part i es pot treure i treballar fora de l’equip avariat en comptes de dependre que arrenqui. I l’urgent no és que torni el sistema, és el que hi ha a dins.

Què no fer mentrestant. No acceptis la reparació automàtica que ofereix el sistema en arrencar ni llancis una comprovació de disc a veure si ho arregla: totes dues escriuen a la unitat i, si a sota hi ha una fallada física, escriuen just a sobre del que es podia recuperar. Si et demana formatar, digues que no. No instal·lis programes de recuperació al mateix disc del qual vols recuperar. I si és un disc de plats i fa clics, desconnecta’l i no el tornis a endollar.

Què acostuma a ser. Aquest clic repetit és el braç de lectura d’un disc mecànic intentant posicionar-se sense aconseguir-ho. És una fallada física: cada minut encès pot estar ratllant els plats on hi ha les dades.

Què no fer mentrestant. No l’endollis «un cop més» a veure si ara sí que munta, no el fiquis al congelador (aquest truc de fòrum destrueix discos) i no li donis cops. Desconnecta’l i no el tornis a connectar: com menys voltes doni, més se’n pot recuperar.

Què acostuma a ser. Esborrar no acostuma a destruir les dades a l’instant: marca l’espai com a lliure. Mentre ningú no hi escrigui a sobre hi ha moltes possibilitats de recuperar-les; així que s’hi escriu, aquestes possibilitats cauen en picat.

Què no fer mentrestant. No continuïs fent servir aquell disc ni aquell ordinador, no instal·lis programes de recuperació «gratuïts» a la unitat afectada (s’instal·len just a sobre del que vols recuperar) i no hi facis cap còpia de seguretat.

Què acostuma a ser. El Mac veu el disc però no entén la seva taula de particions ni el seu sistema de fitxers. Moltes vegades les dades hi són senceres i el que està fet malbé és només l’índex; d’altres vegades hi ha una fallada física al darrere.

Què no fer mentrestant. No premis «Inicialitza» ni «Esborra», per molt insistent que sigui l’avís: és exactament el que demana el sistema i exactament el que no s’ha de fer. Expulsa’l i desconnecta’l.