El Mac no engega: què pots comprovar abans de portar-lo al taller

Abans de res: si el Mac s’ha mullat, para aquí. No l’encenguis, no el carreguis i no provis res del que ve a sota. Els primers auxilis d’un portàtil amb líquid a sobre són a què fer amb un MacBook amb líquid a sobre, i l’ordre importa molt.

Per a tota la resta, anem per parts. «No engega» és un símptoma, no un diagnòstic.

Primer afina el símptoma: són cinc avaries diferents

Fixa’t en què fa exactament l’equip quan prems el botó. Cada resposta porta a un lloc diferent:

• Res de res. Ni soroll, ni escalfor, ni llum. La fallada és a l’alimentació.
• Hi ha senyals de vida però la pantalla continua negra. No és un problema d’engegada, és d’imatge.
• Arrenca i s’apaga en bucle, o s’apaga al cap de pocs segons.
• Només funciona amb el carregador posat i mor en desendollar-lo.
• Engega, però es queda en una pantalla (interrogant, logotip congelat, prohibit). Això ja no és maquinari d’arrencada, és sistema o disc.

Apunta quin és el teu. És la dada que més escurça el diagnòstic.

Què passa per dins quan prems el botó

Ajuda entendre la seqüència, perquè explica per què uns símptomes són lleus i altres no.

El carregador lliura tensió a la placa. Un circuit d’entrada l’accepta i genera les primeres línies d’alimentació permanents, les que estan vives encara que l’equip estigui apagat. El botó d’engegada no alimenta res: només avisa el gestor d’energia, que aleshores encén la resta de tensions en un ordre estricte i, si totes són correctes, allibera el processador perquè arrenqui.

Si una sola d’aquestes tensions falta o està curtcircuitada, la seqüència s’atura allà i l’equip es queda tal qual: mort, sense drama i sense soroll. Per això un Mac completament inert no vol dir un Mac destrossat. Moltes vegades és un component d’un mil·límetre en una línia concreta.

És mort o només no dona imatge?

Amb el Mac tancat i en silenci, prem el botó d’engegada i fixa’t en això:

• ¿Se sent el ventilador, un clic, el disc, alguna cosa?
• ¿Es nota l’equip calent per la zona del teclat al cap d’un minut?
• ¿S’encén la retroil·luminació del teclat, o el llum de bloqueig de majúscules?
• A les fosques, il·lumina la pantalla amb una llanterna en angle. Si s’intueix l’escriptori o el cursor, la imatge hi és i el que falta és la retroil·luminació.
• Connecta-li un monitor extern. Si allà apareix la imatge, l’equip arrenca perfectament i el problema és a la pantalla o al seu cable.

Si hi ha senyals de vida i no hi ha imatge, no continuïs per aquesta guia: el camí és un altre i comença per descartar el cable de pantalla i la retroil·luminació, no l’alimentació.

Carregador, cable i connector: descartar-los de debò

És la part més avorrida i la que més vegades encerta. «Ja he provat un altre carregador» no val si aquell altre carregador no està verificat.

• Fes servir un altre carregador del mateix tipus i potència, i si pots canvia cable i adaptador per separat per saber quin fallava.
• Endolla’l a un endoll de paret, no a un lladre dubtós ni a un port d’un altre equip.
• Deixa’l connectat una bona estona abans d’intentar encendre’l. Una bateria completament esgotada no reacciona a l’instant.
• Amb MagSafe, mira el LED: sense llum, amb llum que parpelleja o que canvia de color sol són tres pistes diferents.
• Prova tots els ports USB-C. Que un no carregui i un altre sí és habitual, i ja et diu que el problema és d’aquell port i no de la placa sencera.
• Mira dins del connector amb una llanterna. Als USB-C s’hi compacta borra al fons. Amb l’equip apagat i una eina de plàstic (mai metall), surt.

L’apagada completa

Als Mac amb xip Apple ja no existeixen els antics restabliments d’SMC i NVRAM. El que sí que ajuda és això:

1. Mantenir premut el botó d’engegada deu segons, fins que s’apagui del tot.
2. Desconnectar el carregador.
3. Esperar trenta segons.
4. Tornar a connectar i encendre.

Als Mac amb Intel encara té sentit el restabliment de l’SMC, que varia segons el model, i el de la NVRAM mantenint Opció + Comanda + P + R en arrencar.

Això no arregla una avaria física, però desbloqueja el gestor d’energia quan s’ha quedat penjat, que passa més del que sembla.

La bateria inflada: el senyal que s’ignora massa

Si el ratolí tàctil ha deixat de fer clic, si la tapa no tanca arran o si l’equip balla sobre la taula, és molt probable que la bateria estigui inflada.

Què passa per dins: l’electròlit d’una cel·la de liti envellida es descompon i genera gas. La cel·la s’infla, empeny el ratolí tàctil des de sota i la carcassa des de dins, i en els casos avançats arriba a forçar la placa o a partir el cable de la pantalla. A més, el sistema desconnecta aquella bateria per seguretat, i aleshores l’equip només funciona endollat o directament no arrenca.

Deixa de carregar-lo, no el transportis premut dins d’una motxilla i porta’l a revisar. És una reparació habitual; el que surt car és esperar que deformi la carcassa.

El que no has de fer

• Insistir amb el botó d’engegada un cop i un altre. Si hi ha un curtcircuit en una línia, cada intent hi fica corrent i pot estendre el dany a zones sanes.
• Carregar-lo amb la bateria inflada.
• Obrir-lo pel teu compte sense desconnectar la bateria primer. Un tornavís i una placa alimentada és la manera més ràpida de convertir una avaria petita en una de gran.
• Restaurar l’equip en mode DFU. En aquella eina, «revifar» respecta les dades i «restaurar» esborra l’equip sencer. Si a dins hi ha res sense còpia, és el més destructiu que pots fer.
• Deixar-lo «provant coses» en tres llocs diferents. Cada intent canvia el punt de partida i cal reconstruir la història abans de tocar res.

Quan no és res de tot això

Si has arribat fins aquí sense resultat, la fallada acostuma a ser a la placa base: el circuit de càrrega, el xip de gestió d’energia, una bobina oberta o un curtcircuit en alguna línia d’alimentació. Un clàssic són els ports USB-C, que aguanten cops de tensió i protegeixen la placa fonent-se ells.

Això no es diagnostica provant peces: es mesura. Es mira la placa sota microscopi, es mesura el consum en fred i se segueix la línia que falla fins al component concret. És el que fem a reparació de MacBook i iMac i al laboratori de microsoldadura. La majoria de serveis tècnics, en no treballar a nivell de component, només poden oferir-te canviar la placa sencera, que sol costar gairebé el que val l’equip. Si el que tens sobre la taula és un portàtil Windows, el recorregut s’assembla però els detalls canvien i els tens a un portàtil que no dona senyals de vida.

I aquí apareix la conversa incòmoda: en un Mac d’uns quants anys, si el pressupost de placa s’acosta al que val l’equip de segona mà, t’ho direm amb els números al davant. Ens estimem més perdre la feina que cobrar-te-la sabent que no et surt a compte, i què mou el preu de cada avaria ho tens explicat a la pàgina de preus.

I si a dins hi ha feina sense còpia de seguretat

Digues-ho tot just entrar, abans que cap altra cosa. Als Mac amb xip Apple l’emmagatzematge va soldat i xifrat al costat del processador, així que no existeix això de treure el disc i llegir-lo a part: l’única via és reparar aquella placa el just perquè arrenqui una vegada. L’ordre de la feina canvia sencer i el tens a recuperació de dades.

Mirem l’equip, mesurem i et diem què té i què costa abans que autoritzis res. El recorregut de principi a fi és a com funciona el procés, la resta de guies del taller surten del mateix banc de treball i, si vols començar explicant-nos què fa exactament quan prems el botó, escriu-nos.