S’ha vessat líquid sobre el MacBook: què fer els primers minuts

Si estàs llegint això amb el portàtil degotant al davant, ves al primer apartat i torna després. La resta pot esperar cinc minuts. L’equip, no.

Un avís sobre l’abast: aquí parlem de portàtils. Si el que se t’ha mullat és un telèfon, el manual és un altre i el tens a se t’ha mullat el mòbil. En un MacBook canvia gairebé tot: el teclat és un embut obert cap a la placa, la bateria ocupa tota la part de baix i continua donant tensió encara que l’equip estigui apagat, i el desmuntatge és un altre món.

Els primers seixanta segons

En aquest ordre, sense pensar-hi:

1. Aparta l’equip del bassal i desendolla el carregador.
2. Mantén premut el botó d’engegada deu segons, fins que s’apagui del tot. No facis servir el menú del sistema: triga massa i cada segon compta.
3. Treu tot el que hi hagi connectat: cables, memòries, adaptadors, targetes.
4. Asseca l’exterior amb un drap que no deixi borrissol, sense fregar els connectors.
5. Posa’l de cara avall en forma de tenda de campanya: tapa oberta en angle, teclat cap a terra, sobre una tovallola. Que el líquid surti per on va entrar.
6. No el tanquis. Tancar-lo aixafa el líquid del teclat contra la pantalla i el reparteix per llocs que estaven secs.
7. Porta’l a revisar el mateix dia, si pots.

I el més important de tota la llista, que va a part perquè és el que més s’incompleix:

No el tornis a encendre «per provar». Ni d’aquí a una estona, ni demà. Cada engegada sobre una placa humida és una tirada de daus.

Per què en un portàtil és pitjor que en un mòbil

Un telèfon modern està segellat amb adhesius i juntes per tot el perímetre. Un MacBook no té res d’això: cap model porta certificació de resistència a líquids. El teclat és una superfície plana i perforada just a sobre de l’electrònica.

Això vol dir tres coses:

• El líquid arriba a la placa base en segons, no en minuts.
• Cau sobre una bateria de gran superfície que està sempre alimentant la placa, encara que hagis apagat l’equip. Per això el primer moviment d’un tècnic és desconnectar-la.
• El teclat sol ser el primer a morir, i als models on va reblat al xassís és una de les peces més laborioses de substituir.

El que no s’ha de fer

• Arròs. No funciona. No arriba a dins i no retira els residus, que són el dany real. Només fa passar el temps.
• Assecador, radiador o sol. La calor empeny la humitat cap endins, castiga la bateria, estova adhesius i accelera la corrosió en comptes de frenar-la.
• Carregar-lo. Ni per provar. És ficar corrent en un circuit amb ponts d’aigua.
• Sacsejar-lo amb força. Repartiràs líquid per zones netes.
• Aspiradora o aire comprimit a pressió. Empenyen el líquid més endins.

El dany real no és l’aigua: és la corrosió

Això és el que gairebé ningú explica, i és la clau de tot.

L’aigua pura gairebé no condueix. El que hi ha en un cafè, en una cervesa o en l’aigua de l’aixeta són sals i minerals que, en assecar-se, queden com una pel·lícula sobre la placa. Aquesta pel·lícula és conductora i corrosiva: crea camins entre punts que no s’haurien de tocar i, amb la tensió de la bateria alimentant la placa, comença una corrosió electroquímica que va menjant pistes, potes i coixinets dels xips.

Fixa’t en la part important: aquest procés necessita tensió per avançar de pressa, i en un portàtil apagat la bateria continua donant-ne. Per això el rellotge no s’atura quan l’apagues. S’atura quan algú l’obre i desconnecta la bateria.

D’aquí surten dues coses que despisten molt:

• Un MacBook mullat pot continuar funcionant dies o setmanes i morir després.
• Un MacBook que no engega després d’un vessament es pot recuperar sencer si es neteja aviat.

La variable que més mana no és quant líquid va caure. És quantes hores passen fins que s’obre i es neteja.

No tots els líquids són iguals

• Aigua de l’aixeta: el cas menys dolent, si s’actua de pressa.
• Cafè, te, refrescos, cervesa, vi: pitjors. Els sucres deixen una capa enganxosa que atrapa brutícia i reté humitat indefinidament, així que la corrosió continua mesos després.
• Aigua de mar, ensabonada o de rentar plats: la sal corroeix molt de pressa i els tensioactius s’escolen per llocs on l’aigua sola no passaria.

Què fa un taller que sap el que fa

No és «assecar-lo i provar». És això:

1. Desmuntar i desconnectar la bateria com abans millor. Sense tensió, la corrosió gairebé s’atura.
2. Retirar la placa i netejar-la per ultrasons. És l’únic que treu de debò els residus de sota dels xips, on no arriba cap drap ni cap raspall.
3. Inspeccionar sota microscopi: pistes menjades, coixinets aixecats, components amb verdet, connectors atacats.
4. Reparar el que estigui danyat reconstruint pistes i substituint components, que és microsoldadura i placa base i no un canvi de peces.
5. Provar l’equip muntat i donar diagnòstic i pressupost abans de reparar.

Tot això ho fem al centre de Barcelona, i a reparació de MacBook i iMac hi ha el detall del que es revisa. El preu es mou per coses concretes —quin líquid era, quant temps ha passat, si cal substituir teclat o bateria a més de netejar, i si la corrosió ha arribat a un xip car o només a unes pistes—, així que aquí no hi trobaràs cap xifra tancada: la conversa de què mou el preu d’una reparació va a part i el número real te’l donem amb l’equip obert al davant.

Si el que t’importa són les dades

Digues-ho tot just entrar. De debò: que sigui la primera frase.

Als Mac amb xip Apple l’SSD va soldat a la placa base, així que no existeix l’opció de treure el disc i posar-lo en un altre equip. Recuperar la informació obliga a reparar la placa el just per poder llegir aquella memòria, i això és una operació diferent —i amb un altre ordre de prioritats— que deixar el portàtil funcionant. Cada intent d’encendre’l pel teu compte redueix aquestes opcions. Ho tens explicat a recuperació de dades.

El senyal d’alarma que gairebé tothom ignora

El MacBook es va mullar, el vas assecar, va arrencar, i fa tres setmanes que el fas servir tan tranquil. I de sobte una tecla deixa de respondre. O el ratolí tàctil fa coses rares. O un port USB-C deixa de carregar. O s’apaga sol.

Això no és mala sort: és la corrosió que ja s’ha menjat alguna cosa. I arribat aquest punt la feina és més gran, perquè hi ha més zones afectades que si s’hagués netejat el primer dia. En molts casos encara es pot reparar, però la factura és una altra.

Resumint l’únic que cal recordar: apaga’l, no l’encenguis i fes que l’obrin aviat. La resta ho decideix el rellotge.