Se t’ha mullat el mòbil: què fer (i què no) la primera hora

Comencem pel que importa, perquè si només llegeixes un paràgraf, que sigui aquest:

No l’encenguis i no el carreguis. Aplicar corrent a una placa humida és el que converteix un ensurt en una avaria greu.

Aquest article parla de telèfons. Si el líquid ha caigut sobre un portàtil, el procediment canvia força —el teclat fa d’embut cap a la placa i cal desconnectar la bateria com abans millor— i el tens pas a pas a què fer amb un MacBook amb líquid a sobre.

Què fer, per ordre

1. Treu-lo del líquid i apaga’l. Si està encès, apaga’l del tot. Si ja estava apagat, deixa’l apagat i resisteix la temptació de comprovar res.
2. Treu-li la funda i, si en porta, la safata de la SIM. Ajuda que escorri i ventili.
3. Asseca’l per fora amb un drap que no deixi borrissol, sense fregar els connectors.
4. Deixa’l de cantell o de cara avall, amb els connectors mirant a terra, perquè el líquid surti per on va entrar.
5. No el moguis més del necessari mentre esperes.
6. Porta’l a revisar com abans millor. Idealment, el mateix dia.

Què NO fer

• No l’encenguis «només per veure si va». És la causa número u de danys irreversibles.
• No el carreguis. Ni per cable ni en una base sense fils: la càrrega inalàmbrica també és corrent circulant per la placa.
• No facis servir assecador ni radiador. La calor malmet adhesius, pantalla i bateria, i a més empeny la humitat cap endins.
• No el fiquis dins d’arròs. No funciona: no arriba a l’interior segellat i no atura la corrosió.
• No el sacsegis amb força. Repartiràs el líquid per zones que estaven seques.
• No et refiïs del truc d’expulsar aigua de l’altaveu. Fer vibrar la membrana treu l’aigua de la cavitat i retorna el so, res més. La placa continua igual, i el so recuperat et dona una falsa sensació que allò ja està resolt.

L’aigua no trenca: corroeix

El dany real no és l’aigua en si, és el que deixa i el que passa mentre hi ha corrent.

Hi ha dos mecanismes alhora. El primer és electroquímic: qualsevol líquid que no sigui aigua destil·lada condueix, així que amb la placa alimentada s’estableixen microcorrents entre punts amb tensions diferents, el metall d’una pista migra cap a una altra i la pista s’aprima fins que s’obre. Aquí hi ha la clau de per què encendre’l és tan mala idea: sense corrent, aquest procés pràcticament s’atura.

El segon és la corrosió per residus. El líquid porta sals i minerals que, quan l’aigua s’evapora, queden dipositats sobre la placa i sota els xips. Aquests residus condueixen i, a més, són higroscòpics: absorbeixen humitat de l’aire, de manera que el telèfon no s’asseca mai del tot per dins. Mesos després encara hi ha una pel·lícula humida fent la seva feina.

Per això passen dues coses que despisten molt:

• Un telèfon mullat pot continuar funcionant dies o setmanes i morir després.
• Un telèfon que no engega en mullar-se es pot recuperar sencer si es neteja a temps.

La variable que més pesa és quantes hores passen fins que s’obre i es neteja.

No tots els líquids són iguals

• Aigua dolça: el cas menys dolent, si s’actua de pressa.
• Aigua de mar o de piscina: molt pitjor. La sal i el clor corroeixen molt de pressa.
• Refrescos, cafè amb sucre, cervesa: els sucres deixen una capa enganxosa que agafa brutícia i humitat indefinidament.
• Aigua de rentar plats o ensabonada: els tensioactius trenquen la tensió superficial i s’escolen per llocs on l’aigua sola no entraria, segellats inclosos.

Com saber si n’hi ha entrat de debò

Sense obrir-lo pots recollir força pistes. Cap no és concloent, però totes ajuden:

• L’indicador de contacte amb líquid. Als models amb safata de SIM es veu dins de la ranura amb una llanterna: blanc o platejat vol dir que no s’ha disparat; vermell, que sí. Apple el fa servir per decidir cobertures, així que també t’anticipa com anirà aquella conversa.
• Taques o halos sota el vidre de la pantalla, o zones del panell més clares. Això és líquid dins del laminat i no marxa assecant-lo.
• L’altaveu sona apagat o el micròfon se sent lluny. Sol ser aigua a les reixetes i sovint es resol sol, però indica per on ha entrat.
• El reconeixement facial deixa de funcionar. El mòdul de sensors frontals és sensible a la humitat i és de les primeres coses que cauen.
• La càrrega es torna capriciosa. El connector és la porta d’entrada i la zona que primer es corroeix; si s’ha mullat, salta’t les proves de cable i porta’l directament a obrir.

Què fem nosaltres amb un equip mullat

1. Obrim i desconnectem la bateria com abans millor, per eliminar qualsevol corrent a la placa.
2. Desmuntem la placa del tot i retirem els blindatges, perquè el residu s’amaga just a sota.
3. Netegem amb ultrasons, que és l’únic que retira de debò els dipòsits de sota dels xips, i assequem.
4. Inspeccionem amb microscopi: busquem corrosió, pistes menjades, potes consumides i components danyats.
5. Reparem el que estigui afectat i provem per blocs.
6. Et donem el diagnòstic real i el pressupost abans de reparar.

És feina de microsoldadura i placa base, no un canvi de peces, i per això no es fa a qualsevol lloc. El detall del que revisem és a reparació d’iPhone a Barcelona, i què mou el preu d’una reparació està explicat a part, perquè aquí depèn de quin líquid era i de quantes hores han passat.

Si el que t’importa són les fotos

Digues-ho tot just entrar. En un equip mullat, cada intent d’encendre’l redueix les opcions de rescatar la informació, i en un iPhone la memòria va soldada i xifrada al costat del processador: no es pot treure i llegir a part. L’enfocament canvia —primer s’estabilitza la placa el just per accedir a les dades i després es parla de reparar el telèfon—, i el tens explicat a recuperació de dades.

Quan et direm que no el reparis

No sempre surt bé, i preferim dir-ho aviat. Quan la corrosió ja ha arribat sota el processador o la memòria, quan el telèfon s’ha passat setmanes encenent-se i apagant-se abans d’arribar al taller, o quan la suma de la feina s’acosta al que val aquell model, t’ho diem amb el diagnòstic al davant i decideixes tu. Ens estimem més perdre la feina que cobrar-te una reparació que no et compensa, i per això aquesta conversa arriba sempre abans que autoritzis res, en el punt del procés que t’expliquem a com funciona el procés.

I la resistència a l’aigua

Els telèfons recents porten certificació IP, però convé llegir la lletra petita: es mesura al laboratori, amb aigua dolça, en equips nous i en condicions controlades. Amb els anys, els cops i qualsevol obertura prèvia, els segells i els adhesius perden eficàcia, i la certificació no cobreix aigua salada, sabó ni begudes ensucrades.

Traduït: que sigui resistent a l’aigua és una xarxa de seguretat, no una invitació. I val igual per a reparar l’iPad o per a l’Apple Watch: l’alumini i el segellat dissimulen la humitat, però la corrosió continua treballant per dins.