El portàtil gaming s’apaga sol sota càrrega: calor, corrent o placa

L’equip va perfecte mitja hora. I de cop, enmig d’una partida o d’una exportació, s’apaga en sec: sense avís, sense pantalla blava, com si algú hagués estirat el cable. Al cap d’una estona arrenca un altre cop tan tranquil.

Aquest símptoma és dels més freqüents en portàtils de gamma alta —MSI, Legion, ROG, Victus, Omen, Alienware, Predator— i té tres causes possibles molt diferents. Val la pena separar-les abans de gastar-se un euro, perquè l’arranjament d’una no serveix per a les altres dues.

Una apagada en sec és una protecció, no una avaria

El primer, per treure-li dramatisme i posar-li precisió.

Quan un ordinador s’apaga de cop i sense tancar res, gairebé sempre és un mecanisme de seguretat que ha actuat. El processador té un límit tèrmic absolut i, si l’assoleix, talla l’alimentació en comptes de continuar. El circuit d’alimentació té el mateix: si una tensió s’enfonsa per sota d’un llindar, s’apaga tot en comptes d’arrencar malament.

O sigui que l’apagada t’està dient que alguna cosa s’ha sortit de rang. La pregunta útil no és «per què s’apaga», sinó què s’ha sortit de rang. I només hi ha tres respostes.

Primera causa: no evacua la calor

És la més comuna i la més agraïda, perquè gairebé sempre té arranjament.

Un portàtil gaming fica el consum d’un ordinador de sobretaula en tres centímetres de gruix. Tot el sistema depèn que la calor viatgi des dels xips fins a uns radiadors diminuts, i aquell viatge es degrada de tres maneres alhora:

• Pols compactada al radiador. No és una capa de brutícia: és una manta de feltre enganxada a les aletes, feta de cabell, cendra i pols. El ventilador continua girant igual i l’aire ja no passa.
• Pasta tèrmica esgotada. Entre el xip i el dissipador hi ha una capa de pasta finíssima. Els cicles d’escalfar i refredar la van expulsant a poc a poc cap als costats —en diuen efecte de bombeig—, i on hi havia pasta acaba quedant aire, que és just el contrari del que calia. No hi ha un termini fix: depèn de l’equip, del compost i de l’ús que li donis.
• Coixinets tèrmics endurits. Les memòries de la gràfica i els transistors d’alimentació no toquen el dissipador: hi arriben a través d’uns coixinets de silicona que s’assequen i s’esquerden amb els anys.

El senyal que confirma aquesta causa és una pujada progressiva abans del tall: els ventiladors es disparen, el rendiment cau, la carcassa crema i aleshores s’apaga. Si tens un monitor de temperatures, veuràs la corba pujar. Si el tall és instantani i amb l’equip tebi, aquesta no és la teva causa.

Segona causa: l’alimentació no dona el pic

Aquesta és la que gairebé ningú mira, i en portàtils de més de tres o quatre anys és molt habitual.

Els portàtils gaming moderns funcionen amb alimentació híbrida. Quan la CPU i la gràfica demanen alhora més del que lliura el carregador, l’equip completa la diferència tirant de la bateria, encara que estigui endollat. No és una fallada: els mateixos fabricants ho documenten com a comportament previst, i és el que permet muntar carregadors més manejables sense renunciar al rendiment.

El problema apareix quan aquella bateria envelleix. Una cel·la amb anys perd capacitat, però sobretot perd la capacitat de lliurar corrent de cop. I aleshores passa això: l’equip aguanta perfectament l’escriptori i s’apaga tan bon punt arriba el primer pic seriós. Amb la bateria al 100 %, endollat, i sense que la temperatura hagi pujat gens.

El mateix passa, per un altre camí, si el carregador no és el que toca. Un bloc de menys potència que l’original encaixa i carrega, però no sosté el pic. I un carregador original ja vell pot haver perdut part de la seva capacitat de lliurament sense que res el delati per fora.

Tres coses que apunten a aquesta causa:

• S’apaga amb l’equip tebi, sense pujada prèvia de temperatura.
• S’apaga abans amb la bateria vella o inflada, o només s’apaga quan no està endollat.
• L’apagada és instantània, no precedida d’estrebades ni de caiguda de rendiment.

Si a més notes que l’equip només funciona amb el carregador posat, o que ha deixat de carregar del tot, el punt de partida és un altre i el tens a un portàtil que no dona senyals de vida.

Tercera causa: la placa

Quan la dissipació està bé i l’alimentació externa també, queda el circuit que reparteix la corrent dins de l’equip.

La CPU i la gràfica no s’alimenten directament dels 19 volts del carregador: hi ha unes etapes de conversió a la placa —transistors, bobines, condensadors i un controlador— que abaixen aquella tensió i la sostenen mentre el consum canvia mil vegades per segon. Aquestes etapes treballen calentes i són del que més envelleix en un portàtil que ha jugat molt.

Quan una comença a fallar, el símptoma és exactament el mateix: l’equip aguanta l’escriptori, demana un pic de corrent i la tensió s’enfonsa el just perquè salti la protecció. També apareix per corrosió, per una soldadura fatigada sota un xip o per una bobina que ha perdut contacte.

Això no se substitueix canviant la placa sencera si no cal: es localitza el component i es reconstrueix aquell punt. És a què dediquem el laboratori de microsoldadura, i en un portàtil de PC és una feina més còmoda que en un Mac perquè hi ha més espai entre components i els esquemes circulen amb menys secretisme.

El metall líquid, que no tothom sap que porta

Un apunt important abans que ningú obri el teu portàtil.

Part de la gamma gaming recent —ASUS ho documenta obertament al seu propi suport— no porta pasta tèrmica sobre el processador, sinó metall líquid: un aliatge amb una conductivitat tèrmica molt superior. Va contingut per un cèrcol que impedeix que se’n surti.

El que cal saber és que aquell compost condueix l’electricitat. El fabricant ho adverteix sense embuts: si una gota arriba a tocar components de la placa, pot provocar un curtcircuit. A més ataca l’alumini, així que no val qualsevol dissipador ni qualsevol procediment.

Traduït: un desmuntatge fet sense saber que aquell equip porta metall líquid, o un canvi de pasta fet amb la millor voluntat i el material equivocat, converteix un manteniment en una avaria de placa. No és una raó per no obrir-lo; és una raó perquè qui l’obri sàpiga abans què s’hi trobarà.

El que no has de fer

• No continuïs jugant «fins que s’apagui». Cada tall en sec és una pèrdua d’alimentació sense tancar res, i d’aquí surten els sistemes de fitxers corruptes. La calor sostinguda tampoc no li va bé a les soldadures.
• No taponis els ventiladors intentant refrescar-lo. Les bases refrigerants amb la reixeta mal alineada empitjoren el flux d’aire més del que ajuden.
• No bufis aire comprimit contra el ventilador amb el radiador muntat. Compactes la pols cap endins, que és on està pitjor, i fas girar el ventilador molt per sobre de les seves revolucions, cosa que s’emporta el coixinet per davant.
• No posis «una mica de pasta» sense treure la vella. I no posis metall líquid en un equip que no en portava ni pasta normal en un que sí.
• No substitueixis el carregador per un de genèric de més watts donant per fet que així aguantarà. La tensió i el connector han de ser els del fabricant.
• No desmuntis l’equip per «veure la pols» si no penses canviar la pasta. Aixecar el dissipador espatlla la capa que quedava.
• No donis per fet que és la gràfica. És el primer que es diu als fòrums i és l’últim que sol ser.

Com se separa una causa de l’altra sense endevinar

L’ordre que seguim, per si vols saber què li farem a l’equip.

Primer es reprodueix l’apagada amb l’equip instrumentat: temperatures de CPU i gràfica, consum real des de l’entrada i comportament de la bateria mentre puja la càrrega. Això ja separa l’escenari tèrmic de l’elèctric sense obrir res, perquè una corba de temperatura que puja fins al tall i una tensió que s’enfonsa amb l’equip fred no s’assemblen gens.

Si és tèrmic, es desmunta el sistema de refrigeració sencer, es netegen els radiadors, es renova el compost que correspongui a aquell model concret i se substitueixen els coixinets. Si és elèctric, l’equip passa al banc de placa: es mesura l’etapa d’alimentació que s’enfonsa i es localitza el component. I si qui ja no dona la talla és el carregador o la bateria, es diu tal qual, perquè és la reparació més senzilla de les tres i seria absurd cobrar-te’n una de més gran.

Et diem què té i què costa abans que autoritzis res, i el que fem surt amb 12 mesos de garantia sobre peça i mà d’obra. Com tractem un portàtil Windows o un mòbil Android està explicat a part, la resta de guies del taller surten del mateix banc de treball, el recorregut complet és a com funciona el procés i, si vols començar explicant-nos en quin moment exacte s’apaga, escriu-nos.