El disc dur fa clics: què passa a dins i què has de fer

Si estàs llegint això amb el disc endollat i sonant, para. Desendolla’l. Llegeix després. No és dramatisme: en un disc que fa clics, el temps que passa encès es mesura en dany acumulat.

Què és exactament aquell clic

Dins d’un disc dur mecànic hi ha un o més plats girant a milers de voltes per minut i un braç amb els capçals de lectura, que no toquen la superfície: suren sobre un coixí d’aire a una distància de nanòmetres. És una separació absurdament petita; un cabell humà és milers de vegades més gruixut.

Gravades entre les dades hi ha unes marques de referència que li diuen al capçal on és a cada instant. Quan el capçal està danyat, desalineat o la superfície de sota ja no és llegible, aquelles referències no apareixen. I el disc fa l’única cosa que sap fer: retira el braç fins al topall mecànic, es recalibra i torna a intentar-ho.

Aquell cop del braç contra el topall, repetit cada segon o dos, és el clic que sents. En diuen el clic de la mort i el nom està ben posat, perquè no descriu un error de lectura: descriu una fallada mecànica. No hi ha programari al món que arregli una peça doblegada.

La primera regla: apaga’l i no el tornis a endollar

Aquí hi ha tot el que importa d’aquest article.

Un capçal tocat o mal recolzat ja no sura com hauria. Cada vegada que encens el disc, aquell capçal baixa sobre un plat girant a tota velocitat i ratlla la superfície. La llimadura microscòpica que n’arrenca queda dins de la carcassa, es reparteix i ratlla més. Un disc que avui podria tornar gairebé tot el que hi tens a dins, després d’una tarda d’intents pot no tornar res.

Per això la frase que més repetim és la més difícil d’acceptar: deixa d’intentar-ho. Cada arrencada, cada «va, provo un altre cop a veure si ara sí», cada hora connectat, és material que es perd per sempre.

L’única excepció que mereix un intent: si el disc és extern, s’alimenta per USB i el clic va començar just en canviar de cable, de port o de concentrador, pot ser simplement falta de corrent per arrencar el motor. Prova-ho una vegada amb un cable bo i una alimentació decent. Si continua fent clics, s’ha acabat: desendolla i no insisteixis.

Per què el programari de recuperació aquí és el pitjor

Els programes que surten anunciats tan bon punt busques «recuperar disc dur» no són una estafa. El problema és que estan pensats per a una altra cosa.

Aquell programari fa exactament el contrari del que necessita un disc amb dany físic: manté la unitat girant durant hores i força reintents un cop i un altre sobre els sectors que fallen, que són just la zona on el capçal està patint. És una marató per a un pacient amb una cama trencada.

I tanmateix sí que serveix, i molt, en l’altre escenari:

• El disc sona normal i gira sense sorolls estranys. Vas esborrar una carpeta, vas formatar sense voler, la taula de particions s’ha trencat, el sistema et demana inicialitzar la unitat.
• Aquí el dany és lògic: les dades continuen escrites i el que falla és l’índex que les troba.

La diferència pràctica és senzilla. Si sona estrany, no toquis res. Si sona normal, hi ha marge —encara que fins i tot aleshores convé treballar sobre una còpia i no sobre l’original, sobretot si el que hi ha a dins és irreemplaçable.

Els mites que continuen circulant

El congelador. Ve de discos dels anys vuitanta i noranta amb problemes de dilatació molt concrets. Aplicat a un disc actual només aconsegueixes condensació d’aigua dins d’una mecànica amb toleràncies de nanòmetres, oli del coixinet espessit i un xoc tèrmic de regal. Aquí no ajuda.

El cop sec. «Dona-li un toc perquè es desenganxi.» El que hi ha és un capçal que ja no és on ha de ser; afegir-hi un impacte no el recol·loca, l’estavella contra el plat.

Posar-lo del revés o en vertical. Pot canviar com sona durant uns segons. No canvia res del fons, i aquells segons són més ratllada.

Obrir-lo a casa per mirar. L’aire d’una habitació normal és ple de partícules molt més grosses que l’altura de vol del capçal. Obrir-lo sobre la taula del menjador tanca la porta a la recuperació seriosa.

Un clic no és l’únic soroll: aprèn a distingir-los

No tots els sons volen dir el mateix, i el diagnòstic previ canvia del tot:

• Clic rítmic i repetitiu, cada un o dos segons, amb el disc girant. Capçal reintentant. Dany mecànic. Apaga.
• Brunzit greu i el disc no arriba a girar, de vegades amb un espetec en arrencar. Sol ser el motor encallat o l’eix bloquejat després d’una caiguda.
• Xiulet agut en connectar-lo. Clàssic de l’eix que no aconsegueix arrencar.
• Silenci total, ni vibració ni escalfor. Moltes vegades és l’electrònica externa o l’alimentació, i curiosament és dels millors escenaris: els plats estan intactes.
• Gira amb normalitat i sona bé, però el sistema no el detecta o demana formatar. Aquí és on el dany pot ser lògic i on de debò hi ha opcions còmodes. No acceptis el formatatge.

Als SSD i a les memòries USB no hi ha res d’això, perquè no hi ha peces en moviment. Un SSD no fa clics: si la teva unitat sona, és mecànica.

Què exigeix de debò una feina així

Perquè sàpigues què estàs comprant quan algú et dona un preu per un disc que fa clics. Un cas mecànic no es resol amb un programa: exigeix, com a mínim,

• obrir la unitat en un entorn net i controlat, perquè una sola partícula de pols entre capçal i plat arruïna la feina;
• substituir el bloc de capçals pel d’un disc donant compatible —no n’hi ha prou amb el mateix model: importen la revisió, el microprogramari i sovint fins i tot el lot;
• eines específiques per retirar i muntar els capçals sense que freguin la superfície;
• i després clonar sector a sector amb maquinari que toleri errors, llegint per passades i deixant per al final les zones problemàtiques.

Fixa’t en l’ordre: primer es fa una imatge completa, i tota la feina posterior es fa sobre aquella imatge, mai sobre el disc. L’original sol donar una sola oportunitat bona i no es gasta navegant carpetes.

La conversa adulta: quan surt a compte

Una feina mecànica porta hores, material i un disc donant. Així que la pregunta correcta no és «quant costa recuperar un disc dur», sinó quant val el que hi ha a dins.

Surt a compte quan és l’única còpia: les fotos de quinze anys, la comptabilitat, el projecte d’un client, la tesi. No surt a compte quan és un disc de còpies l’original del qual continua viu, o quan el que hi ha a dins és una biblioteca de pel·lícules que pots tornar a descarregar. I hi ha una tercera resposta que també és vàlida: les dades importen, però no tant. Dir-ho en veu alta està perfectament bé.

El que fem nosaltres és el primer de tot: valorar el disc, dir-te què hi veiem, què esperem recuperar i quin cost té abans que autoritzis res. Si no ho veiem viable, t’ho diem i et tornem el disc. Tens l’enfocament complet a recuperació de dades a Barcelona, el recorregut pas a pas a com funciona el procés i, si prefereixes explicar-ho abans de moure’t, a contacte.

Un apunt, perquè el disc extern no és l’únic cas: si el que falla és l’emmagatzematge intern d’un Mac recent, el problema és un altre i força menys intuïtiu, perquè aquella memòria va soldada i xifrada contra el processador i cal reparar la placa el just per llegir-la; el punt de partida, si l’equip ni tan sols arrenca, és les comprovacions d’un Mac que no engega.

I per a la propera: la regla 3-2-1 sense sermó

No et direm que hauries d’haver fet còpies. Et direm la versió mínima que funciona per a una persona normal:

• 3 còpies del que et sabria greu perdre (l’original compta com una).
• 2 suports diferents: l’ordinador i un disc extern, per exemple.
• 1 d’elles fora de casa. Val un servei al núvol, i val un disc a casa de la teva germana que actualitzes cada pocs mesos.

A la pràctica, per a la majoria això és Time Machine a un disc extern més iCloud o el servei al núvol que ja facis servir. Deu minuts de configuració una vegada. L’únic important és comprovar de tant en tant que la còpia s’està fent de debò: la còpia de seguretat que ningú ha mirat en dos anys és la que falla el dia que fa falta.

I si ja és tard: apaga’l, no l’endollis més i porta’l. Amb un disc mecànic, el que encara no s’ha espatllat continua sent recuperable.